Turisme

Possiblement, aquest GR-107 és el més seductor de tots els senders de gran recorregut que passen per la comarca. Fou inaugurat l'any 1997 i batejat amb el nom de Camí dels Bons Homes, en memòria dels primers caminants que el varen fer servir.
Uneix el santuari de Queralt, molt a prop de Berga, amb el castell de Montsegur, situat a l'Arièja (França). Aquest camí -fet servir des de l'època medieval, sobretot del segle XII al XIV, pels càtars que fugien de la croada predicada contra ells- permet recórrer les terres de l'Alt Berguedà a través de magnífics paratges naturals que inclouen parcs naturals, viles medievals, esglésies romàniques i castells. El camí, que té un recorregut total de 189 km. i s'ha de cobrir en diferents etapes, es pot fer a peu, a cavall i, a excepció d'algun tram, amb bicicleta de muntanya. El camí passa pels municipis de Berga, Castellar del Riu, Cercs, Fígols, Gósol, Saldes, Gisclareny, Bagà i Guardiola de Berguedà, abans de travessar cap a la Cerdanya i entrar tot seguit a territori francès. En el traçat que discorre el terme municipal de Cercs es pot fer nit al refugi de Casanova de les Garrigues.
http://www.camidelsbonshomes.com
RUTA DELS PLÀNOLS de Peguera (Fígols) a Cercs; durada aproximada: 2 h.
L’itinerari comença al terme municipal de Fígols, concretament al revolt situat abans de la font de Cal Coix (al peu de la pista que porta a Peguera); des d’aquest punt cal agafar el GR-107 o camí dels Bons Homes de baixada, fins que trobem una pista menys marcada que baixa per la dreta cap a la mina Petita i l’antic complex miner de Peguera, avui en ruïnes.
Des d’aquest lloc, haurem de baixar uns centenars de metres pel mig dels prats fins a trobar la plaça de la mina i l’antic traçat del ferrocarril miner amb alguns trams de via; hi trobarem diverses bocamines, tremuges i altres instal•lacions mineres antigues; després cal agafar un camí que transcorre per on hi havia les vies de l’antic ferrocarril de Peguera que servia per baixar el carbó i la fusta fins a l’estació de Cercs.
El trajecte d’aquest tren estava compost per uns trams gairebé plans, ja que els trens eren arrossegats per animals, i per uns altres, anomenats plans inclinats, molt pendents que servien per guanyar desnivell.
Aquests plans inclinats tenien dues vies: una per pujar i una per baixar (els vagons que baixaven plens, aguantats per un cable, feien pujar els buits): l’últim que trobarem té una longitud de 400 m i salva un desnivell de 280 m.
Passarem per una portalada que marcava l’entrada al complex miner
i continuem el camí...
Trobem una pista a la dreta per la qual baixa el GR-107, però nosaltres continuem de pla fins a trobar una casa en ruïnes i el primer pla inclinat que baixa per la dreta (està una mica tapat d’arbres i matolls); és molt dret. Tot seguit arribarem al riu de Peguera, el travessem i tornem a trobar el GR-107. Arribem a l’estació de les Graus, on hi trobem l’únic túnel que hi ha en el recorregut, té una longitud de 64 m. i és força fosc; cal anar en compte amb els bassals. Prosseguim per la baga de les Nou Comes, un bosc de faig i pins des d’on hi ha unes magnífiques vistes i si el dia és clar, podrem veure el Baix Berguedà, el Bages, Osona i Montserrat.
Continuem baixant i passem pels altres dos plans inclinats. Poc abans d’arribar a Sant Jordi, a prop d’una casa anomenada la Mina, encara podrem veure algunes restes del pont que travessava el riu de Peguera; actualment hi subsisteixen quatre pilons de pedra dels quals el més alt fa uns 20 metres d’alçada; la part de sobre del pont era de fusta, però ja no en queda cap resta.
Un cop a Sant Jordi, si anem a la dreta en direcció a Cercs, arribarem al monument al ferrocarril, que està situat sobre una paret de pedra que formava part de l’antic traçat. Aquí acaba el nostre recorregut.