Monuments d'interès

Edifici singular fundat l’any 830 pels monjos de Sant Serni de Tavèrnoles, és l’únic que queda dempeus de l’antic poble de Sant Salvador de la Vedella, inundat per les aigües del pantà de la Baells.

Les restes d’aquest castell estan situades al cap rocós de la serra de Blancafort (1176 m), entre el tossal de la Guàrdia i el serrat de la Figuerassa.

Documentat al s. XIII, va ser un castell força important per la seva situació estratègica, dominant la vall del Llobregat des de Cercs fins a Pedret.

L’ermita de Sant Jordi, que havia estat parròquia de Cercs (aleshores anomenada Sant Andreu de Cercs) es troba situada al vessant sud de Carbonís, sobre el poble nou de Sant Jordi de Cercs, a uns 850 metres d’altitud.

Constitueix el monument més important del municipi de Cercs. S'hi accedeix per la carretera C-16 (sortida Berga Centre), pel camí que surt de la plaça Guernika de Berga.

L’església de Santa Maria de Cercs (o del Pont de Rabentí) està situada al sector oest de la població de Cercs, sobrealçada a l’esquerra de la riera de Peguera, en un carreró del nucli antic i a uns 650 m d’altitud.

Situats a la zona de sud-oest del municipi, a l'àrea coneguda com Vilosiu o les Garrigues

Situat sobre el riu Llobregat, aigua avall de la presa de l’embassament de la Baells, a uns 525 m d’altitud i ben a prop de l’església de Sant Quirze de Pedret.

Era situat sobre la confluència dels torrents de Peguera i de les Garrigues, a la part baixa de la vila de Cercs.

Es troba situat a la balma dels Gitanos (congost de Fígols), sobre el riu Llobregat, tocant al límit dels termes de Guardiola de Berguedà i la Nou de Berguedà, vora l’actual carretera C-16.

Antic santuari situat al fons del congost de Fígols, a la part baixa de l’antic conjunt miner de Fígols, sobrealçat a uns 650 m d’altitud, a la dreta de la cua del pantà de la Baells i de la carretera C-16.